dissabte, 30 de desembre del 2006

En companyia d'altres llunàtics

Article escrit per Manuel Vázquez Montalbán al suplement El Quadern del diari El País el 19 de juliol del 2001 sobre la tornada de Sisa amb "Visca la llibertat" i la importància de "Qualsevol nit pot sortir el sol".

1975. Sisa edita Qualsevol nit pot sortir el sol i m'adono que estic davant un disc important perquè obre una nova dimensió per a l'encara anomenada Nova Cançó, tot i que ja ha deixat de ser un moviment col·lectiu per donar pas a les individualitats que porta a dins. En la mateixa línia però més enllà del que havia significat l'aparició del Pau Riba de Dioptria, Sisa aposta per una poètica individual, narcisista, en la qual la memòria o el desig no marquen apostes civils o èpiques, sinó la precària afirmació d'un jo fràgil entre un nosaltres insuficient. El redescobriment del jo dóna un caràcter a l'obra artística o literària dels creadors més joves dels anys setanta, amb la dècada ja amanida i a mig camí de ser els vuitanta. Ja no es dissenyen paradisos terrestres sinó refugis d'individu o tribu en qué qualsevol nit pot sortir el sol a l'espera del setè cel, en íntima connexió amb el germà aire, sens dubte l'element més fraternal que tenim. Si nosaltres havíem buscat el vuité dia de la setmana a l'ombra del mandat etílic de Marek Hasklo, aquells nois dels anys setanta encara eren més quimèrics i buscaven cels virtuals, amb el nas ple de blancors o de fums de plantes suposadament perverses.

Vaig dedicar un comentari molt elogiós al disc de Sisa i més de 25 anys després he tornat a escoltar repetidament Qualsevol nit pot sortir el sol, i insisteixo a dir que va ser creat en estat de gràcia i que és un referent obligat en l'educació de la nostra sentimentalitat. Durant aquests 25 anys, Sisa ha ratificat el seu talent amb aportacions singulars, com el disc dedicat a Barcelona o les creacions que va compartir amb els muntatges de Dagoll Dagom, especialment La nit de Sant Joan. Cadascú es tria els procediments per canviar de pell, normalment suaus i controlables per dermatòlegs adequats, però n'hi ha que quan canvien de pell canvien d'aire, de nit, de lluna i fins i tot de nom. Vaig estar, per invitació especial, a la roda de premsa en la qual Sisa va anunciar la seva transformació en Ricardo Solfa i la seva conversió en vocalista madrileny. Vivíem crisis d'esperances individuals i col·lectives que ens havien semblat fonamentals, i que Sisa es fes una operació de cirurgia anímica tan dràstica, vaig pensar, era fruit de Catalunya i la seva circumstància, en àcida connexió amb el cantautor i les condicions d'habitabilitat del seu cau.

L'exili, tan involuntari com voluntari, ha acabat i Sisa ha tornat a casa amb els ulls més difusos i els cabells més blancs. Hi ha qui s'ho ha pres com una cosa semblant a una possible recuperació de Figo. Jo crec que la lluna de Madrid és gairebé la mateixa que la de Barcelona i que la lluna de Sisa el 1975 desprotegeix els mateixos cels el 2001, i, sota aquesta evidència, el cantautor ha de seguir utilitzant el seu talent per fer companyia als altres llunàtics. Entre els quals m'hi compto.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Sens dubte que aquesta entrevista va valer molt la pena. Crec que eren tres o quatre pàgines al "Quadern" del disjous de EL PAIS.

Anònim ha dit...

Vull aclarir-me i necessito que algú m'ho aclareixi : La reedició del "Qualsevol nit..." no conté un llibret de 30 pàgines. Repeteixo no conté un llibret de 30 pàgines. El llibret és de 9 pàgines.
Si algú el té de 30 pàgines que m'ho digui please.

´´ ha dit...

Sisa del qualsevol es una novedad en aquel panorama , pero el Sisa del 2000 hacia aqui con sus dos discos mas el vola me parece mejor , espero este ultimo con interes . En ocasiones hay cierta nostalgia en el rock como si lo primero fuera superior siempre, cuando normalmente pasados 30 años uno es mejor musico y letrista .

´´ ha dit...

@TIURIC

lo vi en una tienda , de 30 paginas nada. Era estrecho

Anònim ha dit...

Hola, ¿no hay ninguna buena nueva de Sisa?. Por cierto, le vi cantando en el video del homenatge a Pau Riba el matí de Sant esteve, no tocaba la banda y él y oriol tramvia le supieron dar una musica sencilla de una gran belleza, ahí las 2 guitarras..., y la canción no perdió lo fresco que tenía (otras canciones del homenaje sí que lo perdieron). Me compré en el ebay el barcelona postal por 7,50 euros, y también compré en ese miismo momento todo lo que escribí anteayer en el kau de fangs de Pau Riba.

Salut