diumenge, 20 de maig de 2007

El gran Pascal Comelade

El músic nord-català Pascal Comelade (Sant Feliu de les Forxetes, Conflent, 1955) és un dels artistes que ha marcat més decisivament els últims anys de la carrera de Sisa. La primera incursió de Comelade en l'univers galàctic es produeix el 1993, quan publica amb Ricardo Solfa el single Yo quiero un TBO amb motiu del Saló del Còmic de Barcelona i juntament amb el saxofonista Pep Pascual formen el trio efímer Hermanos Ramallets. Aleshores Comelade ja havia consolidat la seva personalitat artística en una insospitada intersecció entre l'avantguarda i la música popular amb els seus instruments de joguina però era encara un músic gairebé desconegut. Un bon nombre de fans, però, els tenia a Barcelona on va viure a mitjans dels anys 70 a casa de Lluís Llach (que va refugiarse a la casa de la familia de Comelade a França durant el franquisme) i a través del qual va conèixer i treballar amb Toti Soler, Quico Pi de la Serra, Maria del Mar Bonet i Ovidi Montllor entre d'altres.

Tot i la seva formació francesa, la familia paterna de Comelade és d'origen català i això el va fer acostar-se amb més interès a l'undergound barceloní, l'ona laietana i la música progressiva de grups com Màquina! o Música Dispersa, fins al punt de col·laborar amb Victor Nubla (Macromassa) i refundar anys més tard al barri de Gràcia la seva Bel Canto Orquestra amb el guitarrista Gat, el poeta Enric Casasses, Oriol Perucho, el danès Jakob Draminsky i el nord-americà Mark Cunnigham. La seva particular visió de la música i la cultura catalana la va publicar per entregues el 1991 al desaparegut Diari de Barcelona amb uns articles després recopilats al llibre Enciclopedia logicofobista de la música catalana (Ed. Trabucaire, 1998).

El 1995 va titular El cabaret galàctic un dels seus discs, en un clar homenatge a Sisa poc abans que, el 1998, la col.laboració amb PJ Harvey a la cançó Love too soon escampés la màgia de la seva música de joguina per tot el món. L'any 2000 va publicar el disc Swing Slang Song que inclou la peça titulada The Great Ricardo Solfa, el mateix any que Sisa decidia reaparéixer després d'un llarg silenci amb Visca la llibertat reclamant el suport de Comelade, que va produir el disc i hi va participar donant el rerefons oníric idoni a l'esperat retorn galàctic. Pocs mesos després, Sisa i Comelade van compartir escenari al Palau de la Música Catalana en la presentació del disc el gener del 2001. Una de les cançons que van interpretar és La cançó del lladre, una peça tradicional catalana que després es va incloure al disc Bola voladora, també amb la col·laboració de Comelade. Els dos músics han coincidit posteriorment diverses vegades, com al concert a la Catedral a les festes de la Mercè del 2002 (amb Antònia Font) o els homenatges realitzats a l'escriptor i filòsof Francesc Pujols (a Granollers) o al pintor Carles Fontserè. La influència de Comelade es pot sentir en més o menys mesura en la música de Yann Tiersen, Mastretta, Cabo San Roque o l'Orchestra Fireluche, que han popularitzat les seves troballes. Però tot i la seva repercussió internacional i viure a Ceret, Comelade no deixa passar la oportunitat de tornar a Catalunya en actuacions oficials... on d'altres més secretes, en companyia dels seus amics de Barcelona.



Sisa i Comelade "La cançó del lladre"

Pascal Comelade al Youtube






Entrevista a Pascal Comelade







Trailer del documental "Vidéographie Polyfacétique"







Pascal Comelade - "Russian Roulette" (Teatre Bartrina, Reus)







Mossèn Xemeneia i l'Orquestra Va de Canto (Bar Heliogàbal, Gràcia, Barcelona)

5 comentaris:

Ciceró ha dit...

Molt bo, boníssim. Només un apunt: falta del youtube la cançó Homenatge a Teresa d'Ovidi Montllor interpretada per Pascal Comelade i Miquel Gil. És molt bona també.

http://www.youtube.com/watch?v=F60j1GcdLSc

Salut!

Marina. ha dit...

Senzillament genials.
Jo ara fare els 16 anys i he començat a escolatar la musica de pascal comelade pel meu profe de piano, al cap d' una setmana ja tenia el cd(i comprat que no es el mes corrent).
Referent an sisa nomes coneixia la canço de "Qalsevol nit pot sortir el sol" tot i així m' encantava. un dia anan per girona vam entrar en una reconeguda botiga de discos i vaig ensopegar amb una prestatgeria plena de "casettes"(em va fer ilusió, diguem nostalgica diguem friki)entre ells n' hi havia 3 den sisa, aquella setmana anava amb els amics i vaig haver de reprimir les ganes i marxar per on avia vingut. La setmana entran ja eren meus. Hi vam anar amb ma mare una enamorada de la música amb caracter, i enamorada d' en sisa i setmanes avans den pascal comelade. Unes setmanes mes tard ja cantavem i vallavem dins el cotxe totes les cançons dels tres cd's.

FÈNIX ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
francis black ha dit...

hau en youtube unos videos nuevos de actuaciones de SISA por si quereis colgarlos

issis ha dit...

trabajo en un programa de Tv sobre la cultura musical alternativa. realizando un programa piloto para Btv y estamos muy interesados en realizar una entrevista con el señor Sisa.

por ahora este blog es lo más cerca que he conseguido llegar a él.

Agradecería una mano, aunque solo sea media para acercarme a una entrevista.